SOM UNA GANGA
Un anunciant de colònies, que és català universal i d’allò més nostrat, ha descobert com és la dona dels noranta. (…)
Ja està. L’antagonisme intel·ligència-bellesa femenines, irreconciliable fins ara per a la ment masculina, s’ha acabat. Ara, les dones no hem de ser lletges a la força si som intel·ligents! Perquè som el que segueix: decidides, sensuals, independents, cultes, urbanes, fortes, encantadores, intel·ligents i, sobretot, molt i molt femenines. Quin pes, Mare de Déu! Tota una programació per a la pròxima dècada.(…) Les dones acabem d’aconseguir l’absolut. Som independents, ai Senyor, bellíssimes, encara que el veí segueixi boig per la Jessica Lange, d’allò més intel·ligents, per bé que no ens conviden a cap debat important, a no ser que s’hagi de parlar de foteses, som encantadores, mentre no opinem massa sovint, som fortes, no hi ha més cera que la que crema, ben decidides, quin remei ens toca, urbanes, per bé que vivim, també, al camp, a l’extraradi, en un poble petit on fa un fred que pela, sensuals (…), i, sobretot, sobretot, som molt i molt femenines.
(…) Som una ganga. Vet-ho aquí. El missatge de la colònia ha descobert la mare dels ous. Anem més barates que les burgeses de començaments de segle, perquè ens paguem el sopar i no mirem, tan romàntiques com som, el compte corrent del contrincant. Tenim diner propi, quin avenç!, encara que aquell galifardeu molt més jove i menys preparat cobri molt més. Som d’una sensualitat arrabassadora, però doneu-nos temps, que hem de ficar les criatures al llit. Som independents, perquè aquell trinxeraire, que ara viu amb una joveneta, badoca i condescendent, no afluixa calés ni que el matin. Som cultes, això sí, perquè encara ens prenem seriosament allò que han escrit, compost, pintat i pensat, sí, pensat, els Grans Homes, als quals no hi ha temps per llegir, escoltar o contemplar.
Una ganga a preu de saldo. Molt més barates que aquesta colònia que ha arribat a la reconciliació dels contraris: la intel·ligència i la bellesa en un mateix cos. Qui en dóna més?
(6 de desembre de 1990)
Montserrat Roig, Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991
